Panamà
Situat entre els hemisferis Nord i Sud, l’istme de Panamà es caracteritza pels paisatges impressionants i la varietat d’ecosistemes, on es descobreixen noves espècies de flora i fauna cada any.
Amb gairebé mil espècies d’aus i una gran varietat d’espècies de mamífers, Panamà és un lloc ideal per observar aus i fotografiar la vida silvestre. Tot i la seva mida compacta, el país ofereix una gran quantitat d’oportunitats en entorns completament diferents.
A Panamà es poden veure i fotografiar fins a 57 espècies de colibrís, 3 espècies de peresós i 8 espècies de primats. També es pot veure la tamàndua septentrional. I alguns afortunats aconsegueixen observar el jaguar, el puma o el tapir.
A més, Panamà té un fons marí increïble. Amb grans extensions d’esculls de coralls, i amb la presència de tortugues, dofins, balenes, mantes i taurons.
En el meu recorregut pel país em vaig centrar a conèixer el Parc Nacional Sobirania, el Monument Natural del Cerro Gaital, el Parc Nacional Volcan Barú, el Parc Internacional La Amistad, la Reserva de Mount Totumas, el Parc Nacional Coiba i el Parc Nacional Isla Bastimentos.
Enganyapastors de doble collar (Chordeiles acutipennis) en un arbre prop de la Pipeline Road, un dels senders més coneguts del món per albirar aus. Parc Nacional Soberanía.
Peresós de coll fosc (Bradypus variegatus) dalt d’una cecròpia en un bonic matí al Parc Nacional Soberanía.
La selva nebulosa que recobreix el Monument Natural del Cerro Gaital, a Valle Antón.
A la selva del Cerro Gaital, la majoria d’ocells colorits són els mascles. En canvi, les femelles solen tenir una color xocolata molt semblant. Això fa que identificar les espècies sigui realment complicat.
Tàngara de carpó vermell (Ramphocelus passerinii) a les terres altes de Panamà, província de Chiriquí.
Aligot becgròs (Rupornis magnirostris) a Valle Antón, una localitat assentada al cràter d’un antic volcà ja extint.
Els micos caputxins (Cebus capucinus) no es deixen veure fàcilment a l’interior del Parc Nacional Soberanía. Estan poc acostumats a les persones. Per això, quan ens veuen comencen a cridar, moure branques i ensenyar-nos les dents. No els hi agrada la nostra presència.
Una de les aus més famosos de Panamà: el saltarí cap-roig (Ceratopipra mentalis). Aquest ocell petit, fa uns 10 centímetres de longitud, és famós pel ball de seguici que fan els mascles durant el període de reproducció.
Parc Internacional La Amistad, a les terres altes de Panamà.
Motmot de corona blava (Momotus coeruliceps) als voltants del poble de Paradís, a la província de Chiriquí.
Tortuga bastarda (Lepidochelys kempii) desovant a la platja de Malena. La posta d’ous de les tortugues es produeix entre el mes de juny fins al mes de novembre. La protecció dels ous és bàsica per assegurar la supervivència daquesta espècie, en perill crítica dextinció. La població d‟aquestes tortugues s‟ha reduït més d‟un 80 %, a causa de la captura accidental durant la pesca i per la pèrdua d‟hàbitat. Associacions locals, com l’Associación Conservacionista de Playa Malena, són bàsiques en la lluita per a la seva supervivència.
Uns cinquanta-cinc dies després de la fresa, comencen a néixer les primeres tortugues. Un moment ple d’esperança.
Dues tortugues llores nedant al Parc Nacional Coiba.
La costa panamenya de l’Oceà Pacífic rep entre juliol i octubre un gran nombre de balenes geperudes provinents de l’Antàrtida i d’Alaska. Panamà és un dels pocs països que acull balenes geperudes dels dos hemisferis. Les balenes es desplacen fins a Panamà per aparellar-se, reproduir i educar les cries a les aigües càlides d’aquest país.
Tamarí de Geoffroy (Saguinus geoffroyi) al Parc Nacional Soberanía.
Parc Nacional Soberanía.
Un colibrí diamant de corona verda (Heliodoxa jacula) a la Reserva de Mount Totumas.
Les orquídies Epidendrum exasperatum són epifites, és a dir, creixen sobre altres plantes, a les quals utilitzen com a suport. Parc Nacional Volcán Barú.
La silueta d’un peresós al capvespre al Parc Nacional Soberanía.
Una papallona del gènere Morpho parada a prop d’un riu als voltants de Valle Antón. El color blau d’aquestes papallones en realitat no és un pigment químic, sinó que és una projecció de la llum a través de les escates de les ales.
Peresós de coll fosc (Bradypus variegatus) al Parc Nacional Soberanía.
Piuí crestat rogenc (Mitrephanes phaeocercus) al Parc Internacional l’Amistat.
El Parc Internacional La Amistat cobreix 401.000 hectàrees de bosc tropical i és la reserva natural més gran de l’Amèrica Central.
Un batarà de capell puntejat (Dysithamnus puncticeps) al Monument Natural del Turó Gaital, Valle Antón.
Els micos udoladors acostumen a formar part de la banda sonora de les selves de Panamà. Els seus crits ressonen de lluny. Parc Nacional Soberanía.
Boires entre els turons de la Reserva de Mount Totumas. Aquesta reserva privada, construïda a la perifèria del Parc Internacional L’Amistat, facilita el moviment d’espècies d’aus migrants i també dels grans depredadors de Panamà, com ara el jaguar o el puma.
Un colibrí dels volcans (Selasphorus flammula) a la Reserva de Mount Totumas. Aquesta espècie de colibrí és una de les més petites del país. Fa tan sols 7,5 centímetres de llarga i pesa menys de 3 grams.
El sol encara no havia sortit i una boira fina es resistia a abandonar la selva del Parc Nacional Soberanía. No podíem veure els arbres més llunyans, així que ens vam enfocar a analitzar els troncs més propers. Amb rapidesa i sorprenent agilitat, una tamàndua septentrional (Tamandua mexicana) va escalar el tronc d’una cecropia. Després d’arrencar l’escorça d’una part del tronc, va trobar allò que buscava: formigues.
Una granota maduixa (Oophaga pumili) a l’Illa Bastimientos, a Bocas del Toro. Aquestes granotes són una de les granotes verinoses més comunes a Amèrica Llatina. Tot i això, a Bocas del Toro tenen la particularitat que a cada illa predomina una granota d’un color diferent. A Illa Bastiments, la majoria són de color vermell.
Un martinet verd (Butorides virescens) prop del poble indígena de Salt Creek, a l’Illa de Bastimientos.
Un mico udolador a la Reserva de Mount Totumas.
Colibrí de Cuvier (Phaeochroa cuvierii) a la provincia de Chiriquí.
Un caiman comú (Caiman crocodilus) en una petita llacuna a l’interior d’Illa Bastimientos.
Trogon maragda (Trogon rufus) al Parc Nacional Soberanía.