Noruega blanca

Noruega a l’hivern es transforma. Els dies s’escurcen, els paisatges es tenyeixen de blanc, i les multituds de turistes desapareixen. El clima esdevé agrest, i recorda la naturalesa salvatge d’aquest territori, que s’estén més enllà del Cercle Polar Àrtic.

Noruega és inabastable. Es necessiten mesos i mesos per conèixer tots els racons. Aquesta galeria només és un petit aperitiu d’alguns llocs màgics d’aquest país: els Fiords Noruecs, el Parc Nacional Dovrefjell, les Illes Lofoten i l’Illa de Senja. Dies amb poques hores de llum entre paisatges silenciosos i muntanyes verticals. I nits de fred i molta emoció, tot esperant l’aurora boreal.

Encara que el més famós del poble de Hamnoy siguin les seves petites cases de pescadors i la muntanya Festhaeltinden al fons, el paisatge és captivador a totes les direccions.

 

Avets a l’Illa de Senja cobert de neu.

 

Cauen petits flocs de neu mentre contemplo la verticalitat i dimensions de les parets que envolten el fiord Geiranger. Un paisatge sublim.

 

Els fiords Aurlandsfjord i Nærøyfjord són els braços del Sognefjord de naturalesa més pura i espectacular. A l’hivern, alguns grups d’orques s’endinsen per caçar marsopes i foques.

 

El Parc Nacional Hardangervidda, situat en una regió alpina única, és el parc nacional més gran de Noruega i té l’altiplà muntanyenc més gran del nord d’Europa. Aquest altiplà és la llar del ramat més gran de rens salvatges, així com d’altres espècies vulnerables com la guineu àrtica. Durant l’hivern, la neu i el vent transformen aquest paisatge, convertint-lo en un territori salvatge i inhòspit.

 

A Noruega hi ha muntanyes precioses que no tenen noms coneguts. Llacs que passen desapercebuts. I paisatges pels quals és possible caminar sense trobar ningú.

 

La platja Ytresand és una de les més salvatges de les Illes Lofoten.

 

L´entorn del poble d´Olden.

Per sobre del cercle polar àrtic, la neu arriba a les platges i es troba amb el mar. Platja Ravika, Illes Lofoten.

 

Conduint sota un temporal de neu. El camp de visió de redueix. Tot és blanc.

 

A les muntanyes de Dovrefjell, els bous mesquers han de suportar aquestes dures condicions durant tot l’hivern. Són animals perfectament adaptats a la cruesa del clima.

 

Els bous mesquers són els supervivents de la tundra. Ja existien durant l’Edat de Gel, juntament amb els mamuts o els rinoceronts llanuts.

 

Dos bous mesquers mesuren les seves forces xocant els caps. Parc Nacional Dovrefjell-Sunndalsfjella.

 

L’altiplà del Parc Nacional Hardangervidda, el més gran de Noruega, queda cobert de neu a l’hivern. És un bon moment per intentar seguir la pista a les rajades de rens salvatges que viuen en aquest parc nacional.

 

Parc Nacional d’Anderdalen a l’Illa de Senja.

 

Les muntanyes que envolten el fiord Hjørundfjorden, vistes des d’Urke.

 

Trepitjar la neu acabada de caure és una de les millors sensacions.

 

Escenes del canvi climàtic. Fa una dècada la Glacera Briksdal arribava fins al llac. Ara estan separats per més de 100 metres.

 

Un cabirol als prats nevats del centre de Noruega, a prop del Parc Nacional Dovrefjell-Sunndalsfjella.

 

Parc Nacional Dovrefjell-Sunndalsfjella.

 

Una de les postals més boniques de les Illes Lofoten. El poble de pescadors de Reine.

 

Reine sota la dansa de l’aurora boreal.