Dovrefjell, la llar del bou mesquer
El Parc Nacional Dovrefjell-Sunndalsfjella és l’única llar del continent Europeu d’un animal que ja existia durant l’era glacial. Un mamífer llegendari: el bou mesquer.
Mentre avanço sobre una capa de neu, a -10ºC, analitzo l’horitzó a la recerca d’algun punt negre en moviment. He d’aprofitar els moments en què la ventisca amaina. Quan comença a nevar i bufa el vent, tot el paisatge es transforma en un llenç blanc.
Després d’una petita pujada els veig. Un grup de bous mesquers. Hi ha algunes cries. Alguns estan menjant i altres estirats. Per mi és una prioritat no molestar-los. A l’hivern, el clima a la tundra és molt agrest i dur. Hi ha temporades en què aquests mamífers perden gairebé la meitat del seu pes. Per això, no vull espantar-los i que gastin energia innecessàriament per culpa meva.
M’hi apropo lentament. Mentre vaig revisant el comportament. Si segueixen menjant i tombats, ignorant-me, vol dir que la meva presència no els espanta. Quan ja estic a una distància prou bona, em tombo a la neu i començo a fer fotos. Amb l’emoció he deixat de tenir fred.
M’impressiona pensar que aquests mamífers majestuosos ja existien durant l’Edat de Gel, i convivien amb animals tan icònics com els mamuts. Una mostra de la gran resistència i adaptació al clima de la tundra. Únicament la caça descontrolada de bous mesquers va estar a punt de provocar l’extinció d’aquesta espècie a finals del segle XIX. Al continent europeu van desaparèixer. I no va ser fins l’any 1932 quan van arribar novament, quan deu exemplars de Groenlàndia van ser portats a les muntanyes de Dovrefjell. Amb la intenció que recuperessin un territori que no haurien d’haver perdut mai.
Actualment hi ha més de dos-cents exemplars de bou mesquer a Noruega. Tot i que el seu futur és incert. El canvi climàtic pot ser devastador per a aquesta espècie, amb l’exacerbació del clima ja extrem dels ecosistemes que habita.
Quan comença a nevar i a bufar el vent, tots els bous s’ajunten i es tomben a terra. Els hi espera una dura nit d’hivern. També ha arribat el meu moment de tornar cap al cotxe. Abans que el sol s’amagui i la temperatura encara caigui més.
Albada al Parc Nacional Dovrefjell-Sunndalsfjella.
Els bous mesquers són incapaços de trencar el gel. Necessiten trobar zones d’herba cobertes únicament per la neu, que aparten utilitzant les seves gruixudes potes.
Durant l’època del zel, els mascles de bou mesquer competeixen xocant els seus caps. El més fort aconseguirà un harem de sis femelles. A l’hivern, de vegades també xoquen els caps. Se’n desconeix el motiu.
Un grup de bous mesquers menjant. A mesura que la neu cobreix el paisatge ho tindran més difícil per obtenir menjar.
L’espès pelatge d’aquests animals els brinda protecció contra les temperatures extremes. Consta de dues capes que ajuden a retenir la calor. La capa interna és densa i està composta per pèls curts i fins que estan ben adherits entre si. La capa externa, per la seva banda, està formada per pèls llargs, gruixuts, suaus i llanosos.
Les cries de bou mesquer sempre estan acompanyades per alguns adults. El seu depredador més gran és el llop, encara que a Dovrefjell no hi ha cap població estable.
Un cabirol als prats que envolten el Parc Nacional Dovrefjell-Sunndalsfjella.
Albada a les muntanyes de Dovrefjell. Tot està congelat.
Alguns dies la llum del sol es pot colar entre els núvols. Aleshores el paisatge es tenyeix de màgia.
El vent bufa, aixecant neu constantment.
Els bous mesquers esperen estoicament que la ventisca passi. La cara i el llom es van cobrint de neu a poc a poc.
Aquests animals s’anomenen “mesquers” pel fet que el mascle té una glàndula que emet una forta aroma similar al mesquer o almescat durant la seva època de zel.
Fotografiar a la tundra durant l’hivern pot ser un veritable desafiament. Les ràfegues de vent aixequen la neu i el camp de visió es redueix moltíssim.
El nom dels bous mesquers pot portar a confusió. Pertanyen a la subfamília “Caprinae”, per la qual cosa són més propers a les cabres o ovelles que als bous, bisons o búfals.
Els monticles de roques a Dovrefjell són molt útils per orientar-se. A causa del fred és fàcil quedar-se sense bateria al GPS o mòbil.
El fosc pelatge dels bous mesquers contrasta amb el blanc de la neu.
A Dovrefjell no només hi ha bous mesquers. També és la llar de rens, ants, guineus àrtiques, perdius nivals i llebres àrtiques (com la de la foto).
