La brama del cérvol
El dia que vaig sentir la brama del cérvol per primera vegada als Pirineus vaig quedar fascinat. Els brams ressonaven a les valls, i se sentien per tot arreu. Una demostració que als boscos i muntanyes hi ha molta més vida animal de la que es deixa veure.
Des d’aquell moment vaig dedicar-me a explorar un petit racó del Pirineu, analitzant els moviments dels cérvols durant el dia. Comptant els dies per al proper setembre. Quan començaria la brama de nou.
Des de llavors, cada any torno al meu petit racó preferit. A contemplar un dels espectacles de natura més impressionants. Em camuflo, i em deixo sorprendre.
Quan el sol de tarda comença a caure, apareixen els primers cérvols mascles. Encara no bramen.
A la llunyania observo alguns grups de femelles i mascles joves.
Mentre baixo sigil·losament cap al punt en què vaig a camuflar-me, em trobo dins del bosc amb un enorme mascle. Gràcies a un petit arbust em puc amagar i fotografiar-lo sense molestar-lo.
Quan el sol comença a baixar, la temperatura disminueix i els cérvols comencen a bramar. Els seus laments ressonen entre les muntanyes del Pirineu.
Quan el mascle més gran d’aquesta zona apareix a pocs metres de mi, el pols se m’accelera. He de romandre immòbil perquè no em vegi. No els vull interferir.
El relleu dels Pirineus crea el paisatge idoni per observar la brama del cérvol.
Comença a fer calor, i les femelles s’ajunten per pujar cap a cotes més altes.
En qualsevol moment, els cérvols apareixen a escena. Cal tenir paciència i ser molt sigil·lós.
Als boscos que habita el cérvol, hi ha molta més fauna. Guineus, senglars, isards, teixons i una gran varietat d’aus.
El bram dels cérvols és diferent segons si ja tenen un harem de femelles o no.
Durant la brama del cérvol són freqüents les persecucions dels mascles a les femelles.
També hi sol haver algunes baralles entre mascles.
La brama al Pirineu permet jugar amb les siluetes, són constants els moviments dels mascles entre les diferents valls.
No ha clarejat encara i un enorme mascle surt del bosc. Fa tant de fred que puc veure l’aire del cérvol condensant-se.
Des de dalt dels turons, els cérvols analitzen el territori.
Les siluetes a contrallum ofereixen grans oportunitats fotogèniques.
Els cérvols es camuflen fàcilment entre els alts arbustos, encara que moltes vegades les banyes els delaten.
A la llunyania, observo com dos cérvols joves xoquen les banyes. Aquest any encara no és el seu moment.
Una de les peculiaritats del cérvol ibèric és que és l’únic cérvol del món que quan brama treu la llengua.
Amb el capvespre, les siluetes es comencen a difuminar. Però la brama no para. Seguirà ressonant dia i nit durant diverses jornades.