La gran sabana Africana
A l’Est d’Àfrica, el cor del continent batega amb una intensitat indomable, oferint als amants de la natura una experiència inigualable. La Gran Sabana Africana, una regió que s’estén com un vast i infinit tapís, és l’hàbitat d’una increïble diversitat d’animals fascinants.
L’ecosistema del Serengeti-Mara és el gran representant de la sabana africana. Les seves terres àrides són testimoni d’un dels espectacles naturals més fascinants del món: la Gran Migració. Un moviment cíclic de milions d’herbívors, que també condiciona la vida dels majestuosos lleons, lleopards i guepards que sobreviuen a aquest territori.
Però el món salvatge de la sabana africana s’estén molt més enllà. A l’Est d’Àfrica, a Kenya, Tanzània i Uganda hi ha alguns dels parcs nacionals més fascinants per poder observar aquest ecosistema de pura bellesa i delicada harmonia.
La silueta d’una acacia de copa plana (Acacia tortilis) durant la sortida de sol al Parc Nacional del Serengeti.
Un cob d’Uganda (Kobus kob thomasi) al Parc Nacional Murchison Falls.
Detalls d’un elefant africà de sabana (Loxodonta africana) al Parc Nacional Tarangire (Tanzània). El futur de l’animal terrestre més gran del planeta és preocupant i incert.
Un dels lleons (Panthera leo) de la Rongai Pride, una de les manades més emblemàtiques del Masai Mara (Kenya).
Una cria de lleó de tres mesos al Masai Mara.
Un nombrós grup de nyus blaus (Connochaetes taurinus) caminant per les planícies que envolten el Llac Ndutu, al sud de l’Àrea de Conservació del Ngorongoro. Cada febrer, neixen mig milió de nyus a aquesta zona.
Una manada d’elefants al Masai Mara. Les manades d’elefants tenen complexes estructures socials, estan encapçalades per matriarques i es componen de grups de femelles adultes i cries, mentre que els elefants mascles solen viure aïllats o en petits grups de solters.
Una parella de lleons a dalt d’un arbre del Parc Nacional Tarangire. A algunes àrees de Tanzània, Kenya i Uganda, els lleons s’han acostumat a escalar els arbres per fugir de les molestes mosques tse-tse.
Un búfag becgroc(Buphagus africanus) a sobre d’una girafa Masai (Giraffa camelopardalis tippelskirchi). Parc Nacional Serengeti.
Un guepard (Acinonyx jubatus) il·luminat per la càlida llum de la sortida del sol al Masai Mara.
Un lleó devorant una zebra caçada durant la nit a la Reserva Nacional del Masai Mara.
Al paisatge minimalista de la sabana africana del Serengeti, la silueta dels arbres i les girafes es pot distingir des de ben lluny.
Una lleona de la Rongai Pride amb la seva cria de menys de tres mesos.
A la sabana, al voltant dels cursos fluvials és on s’hi pot veure més diversitat d’ocells. A la fotografia, un blauet malaquita o blauet crestat (Alcedo cristata) al Parc Nacional Queen Elizabeth (Uganda).
Un rinoceront blanc i la seva cria a l’àrea de conservació d’Ol Pejeta Conservancy. A aquesta reserva hi sobreviuen els dos últims exemplars de rinoceront blanc del nord.
Sortida de sol a la sabana semi-àrida de la Reserva Nacional de Samburu.
Un lleó descansant a un arbre al Parc Nacional Tarangire.
La paraula kopje (es pronuncia “copie”) s’utiltiza per denominar als petits turons rocosos que trenquen la monotonia de la sabana africana. Són un dels distintius del Parc Nacional del Serengeti.
Un grup de zebres comunes (Equus quagga) fotografiades durant una albada al Cràter del Ngorongoro.
Tres guepards alimentant-se d’una gasela de Thomson recent caçada a la Reserva Nacional de Samburu (Kenya). El guepard és l’animal terrestre més ràpid, i pot arribar a velocitats de fins a 113 km/h. Després d’una persecució, un guepard necessita mitja hora per recuperar l’alè abans de poder menjar.
La pell dels hipopòtams és extremadament sensible a la llum solar. Per aquest motiu, passen pràcticament totes les hores del dia a dins l’aigua. A la nit, és quan surten de l’aigua per alimentar-se i solen caminar més de 10 km per nit. Al Parc Nacional del Serengeti és molt freqüent veure grans grups d’hipopòtams.
Un lleó al Masai Mara. És poc habitual veure un lleó adult sense cap cicatriu.
Una girafa espolsant-se l’aigua de la pluja al costat del càmping de Seronera, al centre del Parc Nacional Serengeti.
Dik-dik (Madoqua kirkii), el petit habitant de la reserva nacional Samburu, capturat en tota la seva gràcia i bellesa.
Una hiena tacada (Crocuta crocuta) alimentant-se d’una gasela de Thomson. La creença que les hienes són només carronyeres és falsa. Són animals oportunistes i sempre que poden cacen gaseles de Thomson, zebres o nyus, entre d’altes.
Un elefant solitari entre la immensitat de la sabana del Masai Mara.
El joc entre els lleons joves és clau per desenvolupar les seves habilitats per caçar i defensar-se (Masai Mara).
Un impala (Aepyceros melampus) al Parc Nacional del Llac Nakuru (Kenya).
Un lleopard (Panthera pardus) descansant a la ombra d’uns arbustos al Masai Mara. El lleopard és un dels felins més esmunyedissos de la sabana africana.
Un amenaçat rinoceront negre al cràter del Ngorongoro.
Un guepard a l’àrea de Conservació del Ngorongoro a Tanzània. Aquesta àrea de conservació, juntament amb el Parc Nacional del Serengeti i la Reserva Nacional del Masai Mara creen un dels ecosistemes de sabana africana més extensos i salvatges.
Un lleó sota la pluja al Masai Mara. Una ferida a la boca, pot ser mortal per aquest felí, sobretot si li dificulta caçar o defensar-se d’altres lleons.
Un grup de búfals africans (Syncerus caffer) il·luminats per la llum de la sortida del sol al Parc Nacional del Llac Nakuru (Kenya). Aquests animals són un dels més perillosos d’Àfrica.